Diu la llegenda
que vostè va arribar a aquesta conclusió en un ascensor del Parlament Europeu.
Ha, ha, ha... Vejam,
jo volia que el català fos una llengua normal d’ús al Parlament Europeu...
Això és facilíssim d’aconseguir: una reunió de 12 persones,
sotmetre-ho a votació i automàticament ho tens en marxa. És barat i té
una potència simbòlica enorme. Doncs un dia, en un despatx on hi
havia l’Ignasi Guardans, el Bernat Joan i jo, un diputat socialista espanyol
ens va dir: “A veure si enteneu d’una vegada que no parlareu mai en català al Parlament
Europeu. Deixeu de molestar”.
Si un tema tan fàcil
de resoldre no es resol amb el marc actual, potser el problema no era la
llengua sinó el marc.
¿El dia 28 què
ha de passar, si hi ha una victòria del sí?
El 28 no serem un
estat independent. Hem de començar a executar un full de ruta que
ja està pactat. Una idea concreta és la transitorietat jurídica, perquè quan
pitgem el botó estigui tot a punt. Fins ara tenim una majoria
parlamentària clarament a favor del dret a decidir. Si el 27-S la decisió és
la independència, ja no serà qüestió de decidir, sinó de fer i construir.
Si tenim això, hem de ser molt generosos perquè en aquest projecte hi
càpiga el màxim de gent possible, encara que abans del 27 no hi
hagin sigut.
Si per reformar
l’Estatut calen dos terços dels diputats, ¿per proclamar la independència...?
El màxim de gent
possible, no posaré una xifra. Hem d’aconseguir el màxim suport possible
perquè el món ho compri. Ho comprarà més si hi ha tres quarts
que si hi ha dos terços, i ho comprarà més si hi ha dos terços que si hi
ha un 51%. Sabem què volem fer, però no tenim un marc
d’instruccions. La Unió Europea no estableix als seus tractats com una part d’un
estat es pot separar i entrar a la UE després. A tu no et poden expulsar
així com així de la UE. I a un espanyol de naixement no se li pot retirar la
seva nacionalitat. Quan el president Rajoy diu que no es poden prometre coses que
no es poden complir, li demanaria que s’ho apliqués. Potser qui ha promès una
cosa que no estava en condicions de complir era ell. La política vol dir fer
possible avui el que ahir semblava impossible.
Rajoy va dir
“No es produirà la independència de Catalunya”. Què li
contesta?
Ja ho veurem.
Senzillament. Ell no està en condicions de fer una afirmació com aquesta perquè
no depèn només d’ell. Si assumíssim que tot depèn d’ell, ja
no jugaríem el partit. També depèn de la voluntat dels catalans i, en
segon lloc, de la manera com altres formacions de l’estat espanyol
reaccionin a això. I pel que fa a Europa, hem d’assumir que és un club
d’estats. I ara nosaltres som un problema per a la resta d’estats. Una altra
cosa és que els governs d’aquests estats entenguin que això que estem
fent aquí ells ho han fet fa molt poc. Fa quatre
dies formaven part
d’un estat i ara són Lituània, Letònia, Estònia, la República Txeca...
Molts d’aquests comencen a viure incòmodament la pressió constant
que fa el govern espanyol per silenciar aquest tema i posar-los en contra. Molts
d’ells no volen que els diguin què han de dir sobre el tema de Catalunya. Només
faltaria.
La llei diu
actualment que Espanya serà el que els espanyols vulguin.
Les lleis deien que
dues persones del mateix sexe no es poden casar, i avui diuen que sí
perquè han canviat les majories. Les lleis s’adapten al context. Em
preocupa més el problema sobre el concepte de la democràcia. Zygmunt
Bauman ho defineix molt bé: la democràcia implicava que qui tenia el poder (el poble)
era qui tenia capacitat de decidir. Qui decidia
el que calia fer era qui podia fer-ho. Avui, malauradament, la sobirania no té
la capacitat de decidir. Aquest és el drama de la democràcia avui. Ara, la reacció
no pot ser claudicar, sinó
corregir-ho.
¿No li crea cap
vertigen veure Herrera o Camats en una altra llista?
Em produeix molt
respecte, amb tota sinceritat. S’ha sigut injust etiquetant-los quan moltes de
les coses que estan passant són fruit de coses que ells han fet... Mai ningú
sentirà de part meva una expressió d’hostilitat cap a ells dos ni cap a ningú. Aquest
país s’ha de fer també amb ells. Jo voldria tothom a dins la nostra llista: ICV
i la CUP, fins i tot el PSC. En aquest
sentit, hi ha una part de l’ex-PSC que hi és, tenim MES, amb Avancem s’està
negociant... Un espai de la socialdemocràcia vol jugar en aquest espai... Hem
d’avançar construint ponts, perquè el dia 28 necessitarem dos terços i si pot
ser tres quarts del Parlament per poder fer això que volem. Vivim en un marc
radicalment diferent del de fa vint o trenta anys. Fritjof Capra ha parlat de
la gestió de la complexitat. Si no entenem aquesta complexitat no podrem donar
resposta a les complexitats.
Alguna frase de
capçalera?
En tinc moltes. Aquella de Gramsci: l'optimisme de la voluntat combat el pessimisme de la intel-lèngia.
----------