24/07/2015
Xevi Xirgo
Que ara ens parlin de l'article
155, no s'enganyin, és que anem bé. No m'agrada, preferiria que a l'altre
costat hi hagués un estat democràtic que s'assegués a parlar en una taula, però
que en comptes d'això ens amenacin amb l'article 155 és el símptoma que anem
bé. Busquin vostès a l'hemeroteca i mirin qui en parlava, fins ara, d'aplicar a
Catalunya l'article 155 de la Constitució, el que permet suspendre l'autonomia.
I hi trobaran grans celebritats: Aleix Vidal-Quadras ja deia fa més d'un any
que se'ns havia d'aplicar, Manos Limpias també ho va reclamar, Alfonso Guerra,
algun militar... Grans celebritats, vaja. Però és que ara d'aplicar-nos
l'article 155 ens en parlen el ministre de Justícia, Rafael Català, el
president Rajoy i fins i tot el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler.
Estan nerviosos. En el supòsit que l'article 155 no ens l'estiguin ja aplicant
(ja em diran quin carai d'autonomia tenim ara, que no podem ni fer un decret de
pobresa energètica), les declaracions d'aquests dies no són res més que el
símptoma del nerviosisme que hi ha a l'Estat. Perquè veuen, per primer cop, que
sí, que les eleccions del 27-S seran plebiscitàries i que no les podran evitar.
L'article 155 no ens el poden aplicar i ho saben. I si ara parlen és perquè
estan desesperats i tornen a provar, un cop més, l'estratègia de la por. A
Catalunya la campanya electoral del 27-S va començar dilluns amb la presentació
de la llista de Junts pel Sí i el PP l'ha començat insistint en l'estratègia de
la por i les amenaces, que és l'única que han sabut aplicar fins ara. No
n'aprenen. Però saben que aplicar-nos l'article 155 i suspendre'ns tot d'una
l'autonomia (i no a trossets, com fins ara) els seria un bumerang. Acabaria de
fer obrir els ulls a molts catalans que encara no veuen els tics poc
democràtics del govern Rajoy i ens convertiríem en el centre d'atenció de tot
Europa, que no hi entendria res. Farien un ridícul europeu, vaja. Tranquils,
doncs. Que nerviosos ja hi estan ells.