...
Vostè serà el
número u, però no el candidat a la presidència. Qui farà
els debats
entre els candidats a la presidència?
No hem acordat això formalment. Però
recordi: això no és una candidatura en el sentit clàssic. Serà la papereta que
vam posar el 9-N en una urna i ens van dir: “Aquests dos milions de persones,
als tribunals”. Si he d’anar jo o no a fer debats, està per decidir i no és el
més rellevant.
Si vostè va als
debats li parlaran de les retallades que no ha fet, de la corrupció de la qual
no és culpable... Com hi respondrà?
Doncs amb la normalitat amb la qual
estic responent ja a aquestes preguntes. De l’acció de govern n’hauran
de respondre els que han governat. La meva responsabilitat serà
posar sobre la taula l’excepcionalitat d’aquest moment.
Si el 27-S és
un referèndum, qui són els indecisos? Perquè Catalunya Sí que es Pot
està a favor del dret a decidir i fins i tot Ada Colau ha revelat que
el 9-N va votar sí-sí.
Sí, i el Jaume Asens, la Dolors
Camats i molta gent. Però no hi ha indecisos, hi ha persones que tenen dubtes.
De procediment, per exemple. Que voldrien la independència pitjant un botonet,
però que, davant les incerteses, pateixen. Hem d’explicar-los que no tenen per
què fer-nos fora d’Europa ni de l’euro, ni vindran els tancs. Després hi ha qui
vol fer-ho, però no amb aquest o aquell. Però que té molt clar que l’estatus actual no el satisfà.
Aquí tenim molta gent de Barcelona en Comú, o la mateixa Ada Colau. Hem de ser
molt conscients que cal construir tots els ponts possibles. Per una raó molt
senzilla: el dia 28 això ho haurem de fer tots junts i tots els que vulguem
avançar. Alguns seran a la llista que encapçalaré, altres a la CUP, i altres
diran que poden seguir fent el mateix des de la candidatura en què es presenten.
Tot és legítim. Ningú pot patrimonialitzar el sí-sí, ni el sí-no, ni res
d’això. És una realitat molt diversa. La nostra és
una de les candidatures del sí.
Des d’aquest
punt de vista, quan Artur Mas fa uns dies diu que “el «Sí se puede» de la plaça de
Sant Jaume té poc a veure amb la llibertat de Catalunya”,
s’equivoca?
Jo ho veig diferent, i no és cap
secret. Tenim la responsabilitat d’incorporar a aquest debat molta gent que té
clar que el marc actual no dóna més de si i que vol votar. Aquí hi ha una cosa
amb la qual seré taxatiu i bel·ligerant, fins i tot: de cap de les maneres es
pot ficar la gent d’ICV i del “Sí se puede” al mateix sac on s’ha ficat el
PP, C’s o el PSOE en alguns aspectes. De fet, si faig
el que faig és perquè m’obsessiona poder obrir una porta per la qual pot passar
tothom qui vulgui. Potser alguns no hi passaran fins al dia 27, potser alguns
començaran a passar a partir del 28, alguns potser
trigaran una mica més i després de les
eleccions espanyoles potser picaran
a la porta.
Quin incentiu
pot tenir ara un ciutadà de Catalunya per voler la independència?
La llista seria infinita. Però
l’incentiu més gran és tenir eines per fer
justícia social, cohesió, respecte mediambiental,
que els trens funcionin,
que els hospitals s’obrin, que les
escoles donin l’educació que necessiten els nostres fills. Aquest és l’incentiu.
Algú em pot dir que això es pot fer dins el marc espanyol.
Depèn. Fins ara hem vist el que dóna de si aquest vestit. A partir d’ara
volem decidir sobre el pressupost. I que quan tu vagis a Europa hi vagis
amb veu pròpia. Sobretot, necessitem no estar permanentment pendents d’un estat
que ens va en contra. Si tots els recursos que està destinant el govern
espanyol per fer campanya contra Catalunya en àmbits
com les infraestructures, els serveis o la llengua
es posessin a garantir l’estat del benestar, per Catalunya no hauríem arribat a
aquesta situació. Aquest és l’incentiu. Busquem un nou espai que ens permeti créixer
a tots, a Catalunya però també a Espanya.
Que Pablo
Iglesias digui que Podem és un partit que creu que Espanya és plurinacional,
¿no li sembla una possible sortida?
Fa cinc anys m’ho
hauria semblat, però ara primer li he de dir gràcies,
perquè és un discurs
que m’hauria agradat sentir fa molt de temps.
Benvinguda sigui la
decisió presa per IU –gràcies a les gestions d’ICVEUiA– a favor de la consulta.
Gràcies a Podem perquè diuen que això s’ha d’afrontar democràticament i no es
pot imposar una opció que la gent no vol. La pregunta és: per què hem hagut
d’esperar que surtin dos milions i mig de persones al carrer perquè això passi?
Amb això vull dir que qualsevol oferta des d’Espanya de reconstruir el marc
plurinacional de l’Estat vindrà només si veuen clarament que Catalunya va de
debò. Una altra cosa és que aquí es compri.
...