Les altres parts les penjarem els propers dies.
“Només hi ha un escenari possible: convertir-nos en un país normal”
Al programa La competència, de RAC1, hi
ha un personatge que cada cinc minuts
pregunta: “¿Ara és l’hora?” És l’hora o no és l’hora?
Ja fa temps que és l’hora. De fet,
fem tard. És l’hora des del 2010, amb aquell fatídic intent d’un Estatut que
havia de millorar les condicions de vida de Catalunya i que va acabar als
tribunals. Fa molt temps que és l’hora, sobretot de mirar endavant, d’assumir
que l’statu quo ja no és una opció. És més, estem
retrocedint i Catalunya només té una solució, un escenari possible: convertir-se
en un país normal.
Com li ha
canviat la vida aquesta setmana...
Vaig dir que no moltes vegades, i
finalment un grup de gent en el qual hi
havia el president Mas, l’Oriol
Junqueras, la Marta Rovira, la Carme Forcadell, la Muriel Casals i el
Jordi Sànchez hem entès que tenim una oportunitat i l’hem d’assumir, en
plural. No és Raül Romeva, és una decisió col·lectiva, i això és el
que dóna credibilitat a aquesta opció.
Però vostè no
passava per allà. Vostè dirigia la campanya Ara és
l’hora.
Sí, ja feia temps que tenia clar
que tenim una gran oportunitat. A Ara és l’hora podia ocupar-me dels arguments. Per
què hem de fer un referèndum en forma
d’eleccions? Perquè no tenim alternativa. Quins beneficis tindrà això? Serà bo
per a la cohesió social... Si els arguments són bons, convenceran per ells
mateixos.
A vostè el
posen al capdavant perquè, entre altres raons, ve d’Iniciativa, i a aquesta
candidatura nacional li cal un accent social.
Jo sóc d’esquerres, he sigut
d’esquerres i vull construir un país d’esquerres. D’això no me n’amago. De la
mateixa manera que a la candidatura hi ha gent que vol construir un país que jo
no comparteixo. En què estem d’acord? En el fet que volem construir. Per poder
construir necessitem unes eines que no tenim. Tenim projectes de futur
diferents, però una necessitat de present que és compartida.
¿Ha hagut de vèncer algun escrúpol per anar amb Mas?
¿Ha hagut de vèncer algun escrúpol per anar amb Mas?
Els que em coneixen saben que tinc facilitat
per, malgrat les discrepàncies polítiques, tenir una relació cordial amb
tothom. Jo crec que aquesta és la grandesa de la democràcia.
La grandesa de
la democràcia és que es contrastin dos projectes diferents, no que vagin junts
en una mateixa llista.
En una situació normal, aquesta és la
situació idònia. El problema és que no estem en una situació
normal. Miri: fa quatre dies es va aprovar al Parlament de Catalunya el tancament
del CIE [Centre d’Internament d’Estrangers]. Quin és el problema?
Que això s’ha de demanar a Madrid. La confrontació ideològica està supeditada a
un problema més gran, que és el fet de no tenir el marc per fer aquesta confrontació.
I nosaltres volem jugar aquest partit.
Entenc que hi ha gent de Convergència que també viurà amb dificultat
el fet que jo sigui allà. Però és que ara estem discutint de quin
color volem l’habitació quan encara no tenim ni el pis. Som
rellogats de rellogats.
...