dimecres, 22 de juliol de 2015

RAÚL ROMEVA - ANTONI BASSAS (1)

Avui publiquem una part de les tres en que hem dividit l'entrevista feta per Antoni Bassas a Raúl Romeva, el cap de la llista JUNTS PEL SÍ, escollit pels ciutadans, publicada dia 19 de juliol de 2015.
Les altres parts les penjarem els propers dies.


“Només hi ha un escenari possible: convertir-nos en un país normal”


Al programa La competència, de RAC1, hi ha un personatge que cada cinc minuts pregunta: “¿Ara és l’hora?” És l’hora o no és l’hora?
Ja fa temps que és l’hora. De fet, fem tard. És l’hora des del 2010, amb aquell fatídic intent d’un Estatut que havia de millorar les condicions de vida de Catalunya i que va acabar als tribunals. Fa molt temps que és l’hora, sobretot de mirar endavant, d’assumir que l’statu quo ja no és una opció. És més, estem retrocedint i Catalunya només té una solució, un escenari possible: convertir-se en un país normal.

Com li ha canviat la vida aquesta setmana...
Vaig dir que no moltes vegades, i finalment un grup de gent en el qual hi
havia el president Mas, l’Oriol Junqueras, la Marta Rovira, la Carme Forcadell, la Muriel Casals i el Jordi Sànchez hem entès que tenim una oportunitat i l’hem d’assumir, en plural. No és Raül Romeva, és una decisió col·lectiva, i això és el que dóna credibilitat a aquesta opció.

Però vostè no passava per allà. Vostè dirigia la campanya Ara és l’hora.
Sí, ja feia temps que tenia clar que tenim una gran oportunitat. A Ara és l’hora podia ocupar-me dels arguments. Per què hem de fer un  referèndum en forma d’eleccions? Perquè no tenim alternativa. Quins beneficis tindrà això? Serà bo per a la cohesió social... Si els arguments són bons, convenceran per ells mateixos.

A vostè el posen al capdavant perquè, entre altres raons, ve d’Iniciativa, i a aquesta candidatura nacional li cal un accent social.
Jo sóc d’esquerres, he sigut d’esquerres i vull construir un país d’esquerres. D’això no me n’amago. De la mateixa manera que a la candidatura hi ha gent que vol construir un país que jo no comparteixo. En què estem d’acord? En el fet que volem construir. Per poder construir necessitem unes eines que no tenim. Tenim projectes de futur diferents, però una necessitat de present que és compartida.

¿Ha hagut de vèncer algun escrúpol per anar amb Mas?
Els que em coneixen saben que tinc facilitat per, malgrat les discrepàncies polítiques, tenir una relació cordial amb tothom. Jo crec que aquesta és la grandesa de la democràcia.


La grandesa de la democràcia és que es contrastin dos projectes diferents, no que vagin junts en una mateixa llista.

En una situació normal, aquesta és la situació idònia. El problema és que no estem en una situació normal. Miri: fa quatre dies es va aprovar al Parlament de Catalunya el tancament del CIE [Centre d’Internament d’Estrangers]. Quin és el problema? Que això s’ha de demanar a Madrid. La confrontació ideològica està supeditada a un problema més gran, que és el fet de no tenir el marc per fer aquesta confrontació.

I nosaltres volem jugar aquest partit. Entenc que hi ha gent de Convergència que també viurà amb dificultat el fet que jo sigui allà. Però és que ara estem discutint de quin color volem l’habitació quan encara no tenim ni el pis. Som rellogats de rellogats.
 
...