divendres, 9 de setembre del 2016

L'ONZE DE SETEMBRE A SALT: QUÈ FER TOT ESPERANT LES 17:14

Si heu decidit venir a Salt el diumenge al matí i no coneixeu la nostra Vila, teniu un munt de coses a fer abans de les quatre de la tarda, hora en què estem convocats al nostre tram del Passeig dels Països Catalans.


Fira d’entitats a l’Era de Ca’l Cigarro

Es tracta d’un ample espai arbrat amb instal·lacions esportives on s'aplegaran una trentena de parades d'entitats ciutadanes (culturals, esportives, etc.) de Salt i de tota la demarcació. També hi haurà furgonetes gastronòmiques i "paradetes" comercials. Trobarem espais i instal·lacions per fer pícnic i zones "chillout". 
Començarà a les onze del matí i restarà obert fins al vespre.
Hi ha un programa d'actuacions de diferents entitats, durant tot el matí.

Vista parcial de l'Era de Ca'l Cigarro.

A tocar de l'Era de Ca'l Cigarro hi ha el Centre Comercial Espai Gironès. Les botigues estaran tancades per què és festiu, però els establiments de restauració i el pàrquing estaran oberts.
Hi ha un hotel (B&B) integrat al CC i un altre, de la cadena SIDORME, al davant, pels que vulguin venir el dissabte. Al costat d'aquest darrer hotel hi ha un complex de lleure amb una "bolera", un Espai Nens i un restaurant.

 
El Girobowling i l’Espai Gironès.

A tocar també de l'Era on es farà la Fira d'Entitats hi ha les piscines de Salt, obertes per a l'ocasió, i un camp de futbol de terra.

Vista parcial del recinte de la piscina municipal de Salt.

Si teniu ganes de passejar i sentir l'atmosfera de Salt, us suggerim unes quantes possibilitats:

Barri Vell, Teatre de Salt

El Barri Vell de Salt és si fa no fa tan gran com el poble de mitjans del segle XIX, i conserva gairebé íntegra l'estructura de carrers, carrerons i placetes d'aquella època. 
Algunes cases són noves, moltes són restaurades i la majoria segueixen com eren. Són carrers amables, que conviden a passejar i badar on encara es mantenen alguns dels antics costums de poble.

A banda dels innumerables racons amb encant, hi ha alguns edificis i espais notables. L'església de Sant Cugat, flanquejada pel Mas Llorens a ponent i per l'antiga fàbrica Gassol a llevant i nord.
El Mas Llorens és un dels masos fortificats de Salt, una construcció molt interessant del segle XII que és de propietat municipal i ara allotja l’Escola Municipal de Belles Arts i l'Agrupament Escolta (CAU).

Façana de ponent del Mas Llorens.

L'església de Sant Cugat ja existia al segle XI, però la que es veu avui en dia és del segle XVII. S’hi entra per un lateral al peu del campanar, tot i disposar d'una bonica portalada per la capçalera. 
Aquesta estructura la fa certament peculiar, i l'amplitud del Padró i de la plaça permet observar-la a la distància.


Església de Sant Cugat.

La fàbrica Gassol, està al costat de l'església però aquesta no és visible des dels carrers estants. 
Tot i les seves grans dimensions, des de la plaça de la Vila només es veu el portal (tancat). Només des de dalt del campanar de l'església es pot observar la seva magnitud.

El portal de la fàbrica Gassol.

Tot això es troba a la Plaça de la Vila, o Plaça de Les Llúdrigues, una encantadora "placeta" arbrada amb tres escultures de pedra evocant tres llúdrigues. Aquesta obra conjunta és de Lluís Mateu (artista local autor del disseny) i Enric Sala (escultor osonenc professor de l'Escola de Belles Arts de Salt).
La plaça va ser una de les primeres obres que va fer l'Ajuntament de Salt un cop aconseguida la independència, per reivindicar la llúdriga, animal que abans sovintejava les aigües del riu Ter quan encara eren netes.

Vista parcial de la Plaça de les Llúdrigues.

Sortint de la plaça pel carrer de la Processó i tombant a la dreta de seguida es pot admirar el pati i la façana principal d'un gran casal del segle XIII (restaurat el XVIII) anomenat a Cal Mut, propietat encara d'una de les famílies històriques de Salt.


Vista parcial del pati de Cal Mut; la façana principal
 queda a la dreta de la imatge.

Si sortim de la Plaça de les Llúdrigues pel carrer Llarg (antiga traça del Camí Ral), deixarem a l'esquerra una sèrie de cinc carrerons del XIX (restaurats fa pocs anys), que baixen en direcció al Parc Monar i al Rec. 
Una mica més enllà, a mà dreta, trobarem el Teatre de Salt, construït sobre l'antic Ateneu de Can Panxut, bressol de la tradició teatral i de l'associacionisme de Salt. 
A la placeta del Pati del Teatre hi trobarem una petita escultura de l'escultor barceloní resident al Empordà José Luís Pascual. A la plaça del davant, anomenada de Sant Jaume, veurem una altra escultura, aquesta monumental i obra de l'escultor eugenienc Pep Admetlla.


Placeta del Pati del Teatre. Al fons el Teatre de Salt, i a la dreta al fons l'escultura de Jose Luís Pascual.

Plaça de Sant Jaume, amb l'escultura de Pep Admetlla.

Parc Monar, Rec Monar, Coma Cros

Per qualsevol de les travesseres del carrer Llarg pel costat esquerra baixarem suaument cap al carrer del Rec i el Parc Monar, un atractiu espai verd dissenyat per l'arquitecta gironina Laia Escribà. És un parc per passejar a la vora del Rec, jeure relaxadament als suaus talussos de gramínies, conversar a l'ombra dels pollancres o jugar a pilota. 
Al llarg de tota la vora nord del parc hi discorre el Rec Monar, on al centre aproximadament fa una ampla bassa de poca fondària on hi viuen vàries famílies d'ànecs. 
En aquest punt del parc, cada any per primavera es fa la "Fira de la Flor i el Planter".

Vista del Parc Monar a l’hivern.
Si seguim caminant direcció a Girona, seguint el carrer del Rec i el carrer Sant Dionís, recuperarem de seguida la companyia del Rec Monar i deixarem a la nostra esquerra la Central del Molí (1924-1928), que servia electricitat a la fàbrica Coma Cros. 
Immediatament després hi surt un camí a mà esquerra amb un petit pont que travessa el Rec i va cap a Les Deveses.

La Central del Molí.
Des d'aquest punt ja podem veure la gran baluerna de l'antiga fàbrica Coma Cros, actualment Factoria Cultural i Ateneu Popular. 
Com que és diumenge i no hi ha activitat, l'edifici romandrà tancat. Tanmateix, si no el coneixeu, memoritzeu la seva situació i torna quan puguis perquè val la pena veure'l ja que  s'hi fan coses realment interessants.


Vista parcial de la façana de la Factoria Cultural de la Coma Cros.
Al fons la nau Kropotkin.

Vista de les golfes de la nau Kropotkin, encara sense ús.

 Vista interior de l’Auditori de la Coma Cros.

El Veïnat: l’església de Sant Jaume

Si ens situem a la façana de la Coma Cros i li donem l'esquena, veurem davant nostre la residència per a gent gran Les Vetes, habilitada desprès d'una rehabilitació integral i ampliació en el que fou la guarderia laboral de la Coma Cros. És un edifici de 1954, projectat per l'arquitecte Claudio Díaz.

Interessant vista aèria del complex de la Coma Cros, poc després de construir-se Les Vetes i les instal·lacions esportives, els anys 50 del segle XX.

Una vista de la residència de gent gran Les Vetes.
A l'esquerra de Les Vetes hi ha una placeta construïda sobre l'antiga pista d'hoquei patins de la fàbrica, al darrere l'escola pública de primària CEIP El Veïnat, que ocupa l'espai de l'antic camp de futbol de la Unió Esportiva Coma Cros. Aquesta escola és un edifici molt interessant, projectat pel despatx barceloní d'arquitectes MBM (Martorell, Bohigas, Mackay).

CEIP El Veïnat.

La fàbrica de la Coma Cros disposava de serveis molt diversos pels seus treballadors, una mica a la manera de les colònies tèxtils d'altres contrades, de manera que els treballadors podien desenvolupar quasi tots els aspectes de la seva vida personal dins l'àmbit de la fàbrica. 
Aquesta era una gran millora respecte de la qualitat de vida d'èpoques anteriors, però no hi ha dubte que era també una subtil manera de control empresarial. Al marge d'aquestes consideracions, cal dir que l'equip d'hoquei de la UE Coma Cros va arribar molt amunt en les competicions nacionals, i que el de futbol va seguir competint durant molts anys, després del tancament de la fàbrica, fins fa molt poc, que es va fusionar amb el CF Salt.

Just al davant de l'entrada de Les Vetes arrenca el carrer Enric Granados, que una mica al biaix es dirigeix cap al sud i arriba al carrer Major. L'agafem i deixem Les Vetes i el CEIP del Veïnat a l'esquerra. 
Just al davant d'aquest, hi ha l'església de Sant Jaume, o Parròquia del Veïnat. És un edifici extraordinari, projectat per l'arquitecte Joaquim Mª Masramon de Ventós el 1954. 
De fora estant fuig del llenguatge arquitectònic habitual a les esglésies construïdes en l'època i vol semblar una casa més de l'illa. 
Només l'atri d'entrada permet endevinar el caràcter públic de l'edifici. 
Si teniu la sort de passar-hi quan sigui oberta, no perdeu l'oportunitat d'entrar-hi, perquè l'espai interior és senzillament magnífic. Simplicitat de formes, pobresa de materials i un espai de gran qualitat.

La Parròquia de Sant Jaume.

Carrer Major i Les Bernardes. Retaule “Dirupta sed Invicta”

El carrer Major de Salt, antiga carretera N-141, actua a "grosso modo" com a frontera entre el Salt històric i els eixamples moderns.
Durant dècades va ser l'eix de tota l'activitat comercial de la Vila, i alhora carretera d'Anglès.
Amb el creixement urbà cap al sud, i la conversió de l'antiga via del tren en Passeig dels Països Catalans, el carrer Major es va pacificar i ara és una via de direcció única i voreres amples, que pretén mantenir el protagonisme de l'activitat comercial local, tot i que degut a la crisi ara no passa pel seu millor moment.

Aproximadament a la meitat de la seva llargària, davant del carrer Francesc Macià, trobem la Casa de Cultura Les Bernardes. Havia estat convent de les monges Bernardes, i abans el Mas Tarrés.

La Casa de Cultura Les Bernardes, al carrer Major.
L'artista local Lluís Mateu, l'any 2014 va fer una obra escultòrica per a l’Aula Magna de la Casa (antiga capella del convent). Aquesta obra feta amb tècniques transgressores, refereix al setge de Barcelona per les tropes borbòniques de 1714. El seu títol "Dirupta sed invicta" vol dir en llatí “Arrasada però invencible”. La Casa de Cultura obrirà el diumenge dia 11 l’Aula Magna, on es farà de 10:30h a 13:30h  visites comentades pel propi autor. Totalment gratuït i sense reserva prèvia.


El Passeig Ciutat de Girona

A prop de les Bernardes en direcció a Girona el carrer Major es transforma en un passeig arbrat, amb una gran amplària per a vianants.
Salt l'utilitza per fer moltes activitats ciutadanes, com ara el mercat dels dimecres, la Fira de Sant Jordi i d'altres actes que es fan al llarg de l’any.
És la nostra Rambla...

El Passeig Ciutat de Girona, a l’hivern.

 En primer terme, l’escultura “Fràgil”, de Roser Oliveres. ...i a la tardor.


La Massana, l'EUSES i el Parc Hospitalari Martí i Julià

Si ens situem a la porta de Les Bernardes i mirem cap al sud, el carrer que tenim al davant és el Carrer Francesc Macià. El seguim tot passejant cap al sud, passem per davant de la porta d'un dels bars mítics dels anys setanta (el Tinell), i travessem el Passeig Països Catalans. Un cop travessat, ens fixarem que a la cantonada de l'esquerra hi ha l'edifici més alt de Salt, el cèlebre “rascacels”, construït abans de la retirada de les vies del tren que passava pel que ara és el passeig, i que tot i la seva qualitat arquitectònica es va convertir en l'ase dels cops del descontent dels saltencs pel tomb que feia la seva Vila. 
Era tot un símbol, el símbol del que no es volia a Salt.

El carrer Francesc Macià. Al fons, el “rascacels”.

Seguint amunt trobem el Parc de la Massana, i a continuació un polígon residencial amb el mateix nom, La Massana. Un i altre obeeixen a un projecte redactat per l'Institut català del Sòl (INCASOL) durant els anys noranta, sobre uns terrenys que pertanyien majoritàriament a l'Hospital psiquiàtric. Amb el disseny del seu Pla Parcial es perseguia un nivell de excel·lència que marqués distàncies amb l'urbanisme al que Salt estava acostumat, amb abundància d'espais lliures públics i carrers exclusius per a vianants, porxos comercials als dos costats del carrer Francesc Macià, i el Parc de la Massana.


Vista parcial del Parc de la Massana.

Una partida de petanca al Parc de la Massana.

Panoràmica parcial del polígon de la Massana.

Seguim caminant sota els porxos del carrer Francesc Macià, i al següent encreuament hi ha un petit giratori, amb el monument que Salt ha ofert als donants de sang: una escultura de l'artista local Dani Galindo, de l'any 2015. Passada aquesta cruïlla, a mà esquerra veiem l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), un dels quatre centres d'estudis universitaris que (de moment) hi ha a Salt. 
Nosaltres trencarem a l'esquerra, deixant l’EUSES a la nostra dreta i arribarem de seguida a la tanca del Parc Hospitalari Martí i Julià, antic hospital psiquiàtric. Sobre aquesta tanca, una mica a l'esquerra, hi ha una de las portes del recinte del parc Hospitalari, de visita obligada. 
La circulació a peu o en bici és lliure, i es poden veure encara mostres arquitectòniques de l'època de la Mancomunitat de Catalunya, bona arquitectura moderna i uns arbres espectaculars.

El monument als donants de sang.

Detall de la façana de l’EUSES.

Vista parcial de l’Hospital de santa Caterina a Salt, àrea psiquiàtrica

Un dels pavellons de l'època de la Mancomunitat, a l'Hospital de Salt.


Detall de la façana del nou Hospital de Santa Caterina, i dels jardins.

L’Eixample dels anys seixanta i setanta

Si us voleu endur una imatge polièdrica de l'ambient urbà de Salt, i no us voleu quedar únicament amb el barri vell, la Coma Cros o els parcs, podeu fer una passejada pels carrers Àngel Guimerà, Torras i Bages o plaça Catalunya.
És el Salt multi ètnic, multicultural i divers, on conflueixen diverses nacionalitats i varietat de comerços per a tots els gustos... , des de bazars, perruqueries, botigues de queviures, fleques i pastisseries, bars i restaurants. 

El carrer Àngel Guimerà.

La plaça Catalunya.

I una passejada de natura: hortes i deveses, i el riu Ter

Del barri vell estant, agafant el carrer que voreja la paret de la fàbrica Gasol (C/ Josep Aguilera), just a tocar de les instal·lacions hidràuliques de la fàbrica, veurem de seguida un pont per travessar el Rec. Seguint el camí que s'enceta al pont, travessem una zona d'hortes a ple sol gaudint d'una visió un xic enlairada dels cultius, i de seguida arribem a les deveses, un espai fresc i ombrívol que convida a elevar la vista cap a dalt, a les capçades dels arbres que semblen les voltes d'una catedral gòtica. 
Deixem a la dreta el Safareig de les Dones i entrem en una clariana amb bancs i aparells per fer exercicis d'estiraments, situats a peu de la Via Verda de la Ruta del Carrilet.

El Safareig de les Dones.

La travessarem, i seguirem un corriol que, desprès de fer algunes giragonses, ens portarà al límit entre les Deveses i la zona inundable del riu fins arribar al Pla dels Socs. 
Aquest és un espai magnífic a la vora del riu, ideal per passejar, descansar, fer pícnic o esports. 
Es va fer (sobretot amb treball voluntari de la població) sobre un antic abocador s'escombraries de l'època de l'annexió a Girona.

Un racó de les Deveses.


El riu Ter, al seu pas per davant del Pla dels Socs.
Aigües tranquil·les ideals per iniciar-se en caiac.
 
El canal d'aigües braves per caiac “free style”, fet sobre un braç menor del riu a l'illa de la Pilastra.

Per més endavant...

Vindreu a Salt el diumenge 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, de gran importància pel país i segur que us quedareu amb ganes de conèixer més coses d'aquesta vila.
Us en volem fer cinc cèntims de les diades importants que tenim a Salt per si us fa peça i decidiu tornar a venir.

A Salt es fan tres fires cada any, a part de la Festa Major que es celebra a l'entorn del 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de la població.

Aquest és el dia de lluïment de bona part de les entitats culturals de la Vila, entre les que destaquen per la seva espectacularitat, la Plantada de Gegants a càrrec dels Amics dels Gegants, el Correfoc a càrrec dels Diables de Pere Botero i la diada castellera, a càrrec dels Marrecs de Salt.


En l'àmbit de les arts escèniques Salt té una llarga tradició de teatre amateur i professional, tant en producció, com en direcció i interpretació. 
El Teatre de Salt, del que hem parlat abans, és la seu, o una de les seus, d'un important festival de teatre anomenat Temporada Alta, que ara fa 25 anys i és conegut per la seva programació valenta i arriscada, però de gran qualitat. Es celebra durant els mesos d'octubre, novembre i desembre, ara ja en diverses seus repartides pel territori proper.

Els gegants "vells" de Salt, amb part de la colla.

Els Diables en acció al correfoc.
.
El 2d8 amb folre dels Marrecs de Salt.

Ja hem parlat de la "Fira de la Flor i del Planter" que es celebra en primavera al Parc Monar. Pel mes de maig i des de fa tres anys es fa la "Fira Tèxtil" al Veïnat en homenatge als treballadors de les fàbriques. A primers d'octubre es fa la "Fira Internacional del Cistell", fira plenament consolidada desprès de setze edicions. Es fa a la Plaça de la Vila de Salt, davant de l'església i a dins el Mas Llorens. El cap de setmana que dura la fira, els veïns engalanen els seus balcons i finestres amb tota mena de materials de cistelleria, i està ja esdevenint el dia de "l'orgull saltenc", o com a mínim del barri vell...

Vista d'una de les parades de la Fira del Cistell.


Finestra engalanada per l’ocasió.


Fins aquí la proposta de "ruta turística" per la nostra Vila. Esperem que us hagi agradat i torneu sempre que vulgueu. Sereu molt BENVINGUTS A SALT!!