Per tu, si et sents insegur

Amic, company,

Potser no som prou conscients de la importància d’aquest moment perquè el dia a dia continua i tots hem d’estar per les nostres feines, però cal que mirem una mica més lluny, no gaire, el suficient per crear en la nostra ment la il·lusió d’un futur nou.

Com serà l’endemà?
Per a mi feliç si hem triomfat aconseguint mitjançant la independència, el començament de la República catalana. Però... i el segon dia o al cap d’un mes, o d’un any?

Perquè tot el que sento ara, és això, sentiments, que no els menyspreu-ho ans el contrari, però amb ells no puc viure la vida en la forma. Amb ells no menjo no pago escoles ni lloguers...
Haig de treballar i em pregunto... ho podré continuar fent?
Amic, penso en si podràs trobar feina en aquesta nova Catalunya... tant de bo pogués confirmar-t’ho.

Falta poc per jubilar-me i em torno a preguntar, com quedarà la meva pensió? Se m’endarrerirà més mesos? Tindré problemes per cobrar-la? Podré continuar pagant el lloguer amb ella?  I tampoc puc contestar-me.I així en cada pregunta que em faig o em fan, no sé que contestar...

I torno a preguntar-me, què sento? Quins són els meus sentiments ara, en la meva situació actual?
I veig que em sap greu. Em sap greu el fet de no tenir uns governants a l’estat espanyol que realment no comprenguin ni respectin els que sento i desitjo, però si hi ha estones que ni els propis governants catalans em comprenen i respecten...

Qui dient que m’estima em fastigueja i molesta perquè no vull continuar unit a ell? La lògica em porta a pensar que l’únic que pretén algú amb aquest sentir no és estar amb mi, sinó el benefici que acabaria perdent si marxo del seu costat, i això és manipulació.

Sembla que després de tanta pregunta sense resposta el futur pinta negre veritat?

Però... ah! llavors em surten els sentiments, les emocions que abans semblava que no em feien servei per a viure i que ara em donen l’empenta per continuar.
No sé com ho faré! No sé com mi enfrontaré!
Només sé que cada cop que m’he trobat amb un entrebanc el soluciono al moment. No puc preveure o suposar com anirà una situació, encara que tingui referencies d’un passat, perquè mai res és igual de com ha passat abans.
Sempre hi ha un element que pot fer canviar la trajectòria de la situació i aquest segur que és, en mi, la il·lusió, l’esperança, la força que em dóna pensar que podrem com a poble fer les nostres lleis i ser governats per qui vulguem nosaltres ser governats i exigir aquesta comprensió i respecte.

Amic, t’animo a confiar en els teus desitjos de millora, en els teus anhels de superació, a no destruir l’esperança que treu el cap i a lluitar per aconseguir aquest país nostre que tant desitgem i tant podem millorar!

Una abraçada catalana

Mariarosa