El sistema de pensions
català serà més sòlid i sostenible que l’espanyol ja que tenim menys atur i més
ocupació
Josep
Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies
|
Els sistemes de pensions de
repartiment, com és el cas de l’espanyol, funcionen a partir de les aportacions
que mensualment fan les persones que treballen i les empreses. Les aportacions
s’ingressen al calaix comú, que
permet, mes a mes, pagar la nòmina de les pensions de manera que no hi ha un
estalvi al sistema sinó que els diners que entren amb l’esforç dels que
treballen s’utilitzen per pagar les pensions als que ja han treballat prou. Com
deia, és un gran valor de la solidaritat intergeneracional.
Aquests sistemes són sostenibles
quan hi ha prou gent treballant que ingressi recursos al calaix comú: quan la població activa supera la població passiva o
perceptors de pensions. Per tant, hi ha una relació directa entre la
sostenibilitat dels sistemes de pensions i la salut del mercat de treball. A
més treball, i a més treball de qualitat, més resistència del sistema. És prou
conegut, també, que el mercat de treball català sempre ha tingut un millor
comportament que l’espanyol. Així doncs, en lògica de funcionament el sistema
de pensions català seria més sòlid i robust, o com s’estila dir, sostenible,
que el sistema de pensions espanyol, atès que tenim menys atur, més activitat i
més ocupació.
No només aquest factor conceptual
ho denota, sinó que en dades de liquidació de pressupost del sistema de
seguretat social, les dades a Catalunya sempre han estat més favorables que les
del conjunt d’Espanya. El dèficit menor en moments de crisi i l’excedent de les
pensions catalanes en moments de bonança econòmica explica que un 26% dels
diners del fons de reserva de les pensions -la guardiola- que hi havia l’any
2012 -de més de 66.000 milions d’euros- fos dels excedents catalans.
El sistema de pensions a l’Estat
espanyol es troba en una situació complicada. Enguany el seu dèficit pot arribar
als 17.000 milions d’euros i la guardiola quedarà a fi d’any en -2.750 milions
d’euros (sí, en negatiu) si es compleix la previsió. Aquest resultat no és
derivat ni de bon tros per l’import de les pensions que reben els nostres
pensionistes. Les pensions no són excessivament altes a Espanya en comparació
amb altres països de l’entorn europeu. El problema rau en la partida dels
ingressos. Les pensions no es poden discutir. En tot cas, cal afrontar la
manera com es paguen i això depèn de la salut del mercat de treball. Amb un
mercat en el qual, fruit de les reformes laborals, es crea ocupació de baixa qualitat,
temporal i salaris galdosos, la capacitat de ser sostenible del sistema de
pensions espanyol és i serà molt complicada. Aquesta decisió política, presa a
Madrid, condiciona la sostenibilitat de les nostres pensions.
Catalunya necessita tenir un Estat
per poder construir el seu sistema propi de pensions. De fet, si creem ocupació
al ritme que ho hem fet al 2016 i alhora revertim les reformes dutes a terme
per tenir un mercat de treball més saludable, podem tenir unes sistema de
pensions sostenible molt aviat a Catalunya. Com també hi ajudaria aprofitar les
Inversions en economia i model productiu per crear més i millors oportunitats. La
República catalana no seria aliena als problemes estructurals de les societats
europees -com l’envelliment, l’increment de la taxa de dependència-, però ho
faria amb menys urgències i sense les retallades amb què ho haurà d’afrontar
Espanya.
I en tot aquest context allò més
important és que quan arribi el moment de decidir tothom ho pugui fer sense por
i amb la llibertat amb què decideixen les societats lliures. Sense por a perdre
drets ni pensions. I en matèria de pensions tothom pot estar tranquil que les
pensions estaran garantides des del primer moment, perquè Catalunya és prou emprenedora.
De fet, estaran més garantides del que ho estan ara.