Catalunya sempre ha estat terra d’oportunitats i ho
torna a ser especialment ara si construeix el propi Estat
Jofre Llombart. Periodista.
|
Seria molt difícil fer una versió real de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes. Com centenars
de milers de catalans, jo no serviria, jo no els tinc. La meva àvia era de
l’Aragó. Un dels meus besavis de La Rioja. Un altre, d’Andalusia. Tenia família
a Elx. Tots van acabar venint a Catalunya que, generació rere generació,
demostra que és una terra d’oportunitats i d’acollida. Històricament, Catalunya
sempre ha acabat sortint-se dels reptes que se li han anat plantejant, però
especialment quan Catalunya ha liderat aquest repte: la revolució industrial
n’és un bon exemple.
Ara Catalunya està demostrant que també és capaç de superar una crisi
i de liderar un altre repte. Malgrat que el ministre Margallo va pronosticar
que el simple fet de discutir sobre la independència portaria pobresa a
Catalunya, el nostre país creix econòmicament ja a un ritme superior al de
l’Estat, és aquí on més capital estranger s’inverteix de tota la península i la
taxa d’atur juvenil tot i ser molt alta (32%) és sensiblement més baixa que la
mitjana espanyola (42%). Ara Catalunya té un nou repte: el de decidir si vol prendre
les regnes del seu destí. L’any 1949, quan va néixer el meu pare, l’ONU tenia
59 països membres. Actualment en té 193. Però no havíem quedat que vivíem a
l’època de la globalització? I tant. Però la història ens demostra, cada cop
més ràpid, que com més pròxims són els governs als seus ciutadans, més àgil,
competitiu i ple d’oportunitats és aquell nou país.
Si agafem les dades del 2014, 2015 i 2016 Catalunya ha demostrat
–simplement creuant població activa amb inversions- que el país té capacitat per
generar riquesa, ocupació i repartir-la millor. El que no té Catalunya és
capacitat política real per convertir aquestes oportunitats en lleis. Una
normativa que s’adigui més i millor a la realitat productiva de Catalunya: més
enfocada en les petites i mitjanes empreses que no pas a grans corporacions,
més enfocada a l’emprenedoria i que deixi de pensar en els subsidis públics com
a forma de vida sinó com a ajut real quan sigui necessari.. En definitiva,
lleis que permetin combatre l’atur premiant la contractació juvenil o la
retenció de talent que ara ha de marxar a l’estranger. Per cert, en aquest punt
convé recordar que ni els governs del PSOE ni els del PP han complert mai la
sentència del Tribunal Constitucional que obliga l’Estat a traspassar les beques
universitàries a la Generalitat, com han reclamat els diferents governs
catalans amb la voluntat d’apujar-les de manera significativa.