Crear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà
fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria
 |
| Modest Guinjoan. Economista |
El pitjor problema de
l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell
d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap
país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la
passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt
de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de
25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic
registre del 55,5%.
A Catalunya les dades també han
estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més
recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el
34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en
curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a
Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla
de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a
Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.
Una Catalunya independent
permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el
qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la política
empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.
De moment tenim una cosa a
favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més
baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals
pels menors de 25 anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana té
una musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una orientació
clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre
altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de
viable, com és prou conegut. Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil
no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora.
Amb Estat propi, com a mínim
tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta
comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat
català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té
i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat
català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de
nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de
sous de misèria, especialment entre els més joves.
La independència no és la
garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no
en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.