A Catalunya es produeixen el 18% dels accidents
de les carreteres de l’Estat, tot i tenir-hi només un 6% de la xarxa viària, en
una proporció que quasi en triplica la sinistralitat
Per Manel
Larrosa, arquitecte
|
El
desordre de la concentració d’autopistes de peatge en algunes zones de l’Estat
i la gratuïtat de les autovies de la resta suposa, un greuge econòmic. El
greuge, però, no acaba aquí perquè s’amplia amb el desordre de massa vehicles
per les vies laterals alternatives als peatges, ja que més flux de trànsit implica
més accidents.
Les
queixes en aquest sentit dels usuaris de la N-2 a Girona o de la N-340 a
Tarragona són prou conegudes. Si hi hagués un sistema de tarifació homogènia,
com l’Eurovinyeta, cosa que les Directives europees plantegen i que Espanya no
ha acceptat, el resultat seria un trànsit ordenat i menys accidents.
La síntesi
és: “pagueu i, en cas contrari, circuleu
per una via molt més perillosa”. Les xifres d’accidentalitat a les
carreteres paral·leles a les autopistes són eloqüents en aquest sentit: es
produeix com a llocs més destacats a l’entorn de l’AP7 a Catalunya i el País
Valencià, i en menor grau a la façana atlàntica de Galícia i a Andalusia, entre
Sevilla i Cadis. En un context de reducció generalitzada dels accidents, gràcies a l’aplicació del carnet per punts i
a una major conscienciació ciutadana, resulta que aquesta accidentalitat només
augmenta a Catalunya. Les dades del Ministerio
de Fomento corresponents al període 2002-2014 reflecteixen que, mentre que
aquestes carreteres al conjunt d’Espanya redueixen el seus accidents en un 50%,
a Catalunya augmenten la meitat a Girona o es més que dupliquen (+127%) a
Barcelona.