dimecres, 15 de juliol del 2015

Article EL PUNT AVUI




15 juliol 2015
A la tres
La llista d'Artur Junqueras
Carles Ribera 

 “En política, els gripaus no es besen sinó que s'empassen” 

A tots els convergents que us esteu medicant contra la urticària que us provoca haver de votar una llista amb polítics republicans que incomoden Sant Artur Mas, refotuts traïdors a la pàtria que van fer Montilla president, ni oblit, ni perdó. A tots els fidels votants d'Esquerra que no suporteu els botiflers de la puta i la Ramoneta, els del peix al cove, els d'“aquest mal no vol remor”, hereus del braç corrupte de Jordi Pujol. A totes les senyores maries que trobeu que en Junqueras és un desmanegat i un xarlatà de barriada. A tots els que no suporteu la clenxa ondulada i la barbeta liberal del president. A tots els independentistes de soca-rel que no heu superat que un nouvingut a la ceba sigui el màrtir de la pàtria, imputat per haver empatat amb el coratge Macià i superat en sentit tàctic Companys a l'hora de desbordar la legalitat espanyola. A tota la gent de seny que encara teniu calfreds quan algú crida visca la república i visca Catalunya lliure, quines coses de dir, calla que t'agafaran. A tots els que haureu de votar la mateixa candidatura amb pinça al nas, morrió a la boca i corretja de lligar curt perquè no us digueu el nom del porc ni us buideu els ulls amb el compatriota del costat, que també us fotria mitja hòstia, ep, només mitja, perquè sencera no caldria pas, manefles, titafredes, ploricons, victimistes. I tu, milhomes, carn de tripartit, malalt de colauitis. A tots els que no hauríeu dit mai que en aquest viatge cap a Ítaca us embarcaríeu amb aquests companys de cabina i que la cabina en algun moment recordaria aquell que ocupaven els germans Marx. A tots, i a totes, només un missatge: en els contes de fades, els gripaus són per besar-los; en política, en canvi, són per empassar-se'ls. I els prínceps blaus no existeixen, però la independència no la trobareu pas a cap faula sinó a la realitat. I si no us agrada, sempre us quedarà la CUP, que fa temps que va obrint pas amb la falç de desbrossar ben esmolada. Ara que ho tenim a tocar, que la perplexitat no ens faci traïdors. Som-hi, que ja hi som.